Feia molt, molt de temps que no feia res al blog (desde finals de febrer!!) i ara em trobo que m'han canviat la configuració del blogger, en fi, això em passa per ser poc "regular" i amateur total.
Tinc moltes anècdotes per explicar, de bones, de menys bones i de curioses, però explicar-ho ho reservo pels amics quan torni cap a casa. Ja falta només 1 mes de res per tornar a casa meva, mentre que Canadà continuarà essent la meva "fonda".
Arribo el proper 6 de juliol i estaré fins el 20 d'agost aproximadament. Ja sabéu quin és el meu móvil a Bcn, el de sempre, així que si voleu que ens veiem, només caldrà un sms i ho intentem.
Canviant de tema, al igual que tots vosaltres que patiu i esteu visquent la crisi (tema nou oi??), els meus amics aqui, directors i pares d'alumnes d'escoles, estudiants, professionals i en general tot el cercle per on em moc, insistentment em pregunten què està passant a Espanya (aprofito per explicar la realitat catalana i es queden sorpresos però no estranyats, recordem que el Quebec és un exemple que tenen molt proper i que coneixen relativament bé).
El cas és que la següent pregunta formulada és: i tornareu a Espanya (rectifico i dic Catalunya) tal com està? i voilà!!! la pregunta del milió. No contesto de moment. En qualsevol cas, m'informo a diari per la premsa (bona font?) sobre com evoluciona i tot fa por, molta por.
M'agradaria compartir algunes reflexions amb vosaltres de com veig les coses (visió totalment esbiaixada, subjectiva i poc acurada de una no economista que es documenta com a qualsevol ciutadà) per aquí i algunes diferències que aprecio d'un lloc a l'altre.
1ª reflexió) L'economia de la província
A la costa oest del Canadà no es coneix la realitat europea (l'est és un altre món, a on estic és la perifèria, ja que només el Quebec i Ontario aglutinen prop del 50% de la població del Canadà). Només saben que tot va malament econòmicament i possiblement és conseqüència de que, des de fa uns anys, el Canadà i els seus interessos econòmics estàn plenament orientats al Pacífic: USA -el 80% de les seves exportacions van a aquest mercat-, Xina i Commonwealth per descomptat.
Segons les fonts econòmiques de la provincia, les 3 principals industries per reclutament de persones són: el 15,2% prové de les activitats relacionades amb el comerç, el 9,5% serveis assistència sanitària i el 8,4% construcció. Hi han poblacions que el petroli i gas supossa fins el 20% del moviment econòmic.
Els recursos com ara el petroli i gas són massa forts per la seva economia i ja compten amb el govern xinès com aliat (aquest està intervenint com a soci en la construcció d' infraestructures que calen per poder fer arribar el petroli a l'Àsia i dependre menys de països "difícils" com ara l'Iran i Orient Mitjà en general). És a diàri que llegeixo reportatges i noticies de primera línia relatives a molts projectes de "pipeline"/oleoductes (el que va d'Alberta a British Columbia que és el que descarregarà cap a Àsia; el XL que va d'Alberta a Texas i que Obama va tombar ara que s'acosten les eleccions però que, inevitablement, aprovarà).
No és veu ni un sol producte d'origen espanyol als comerços, excepte uns quants com ara els olis Borges, les "tortitas d'Inés Rosales" i vins espanyols o catalans, totalment relegats al lineal pels vins californians, australians, francesos, italians i portuguesos. Com veieu, aquí el comerç exportador de "CATALUNYA" té molta feina a fer, és clar que si parlessim l'anglès...
Reflexió:
Pot ser competitiva Europa? està perdent la corda? quina posició de lideratge tindrà en els propers anys? per què Alemanya, tot i ser la locomotora europa, ja ha perdut en el darrer any un 20% de les seves exportacions? què passarà si França cau del tot?
Poden els empresaris catalans amb un coneixement pobre de la llengua anglesa, anar a vendre arréu?? L'ensenyament pensa fer alguna cosa per adaptar, d'una vegada per totes, la integració d'aquesta llengua a les escoles? què farien amb els milers de professors i professores que no saben anglès? què farà el lobby de l'ensenyament?
2a reflexió) L'educació, la inversió i la multiculturalitat
El que sí veiem aquí, i atès que la Universitat d'Alberta està entre les 4 primeres del país i destina enormes recursos en educació i recerca (que no és el mateix), 4.000 alumnes dels seus 32.000 són estrangers d'origen asiàtic pràcticament en un 80% (la resta provè d'Orient Mitjà -iranians especialment-, africans i algun, literalment, algun europeu).
Per descomptat la majoria de les especialitats en que es formen són enginyeries, salut i tècniques en general. Hem pogut contrastar de primera mà que fins i tot les inversions de la UofA (Universitat d'Alberta) van més adreçades a aquestes especialitats, invertint poc o res en Humanitats (tot i que s'hi inverteix).
El 26% del recursos pressupostaris de la UofA són PRIVATS!!!!!!, és clar que l'Estat hi té la majoría però la presència de l'aposta privada és bàsica (i us ben asseguro que no hi ha pancartes i anuncis d'esponsors a la universitat penjats). Aquí el fundraising és seriós, sagrat i necessari.
Reflexió:
El futur del recursos educatius passen per ser capitalitzats a carreres tècniques i que aporten "desenvolupament mesurable", i les no tècniques passen a ser les maries de companyia?
Els països emergents tenen clar que el desenvolupament passa per invertir en la formació dels seus estudiants més brillants a les carreres tècniques i mèdiques a les universitats americanes. Queden les ciències socials en segon terme?
Països a on les democràcies són dèbils, inexistents o s'enmascaren, envien els seus estudiants a AMÈRICA, aquell país que tant critiquen i odíen!!!! pura hipocresia.
Per què pensem a Europa que la presència privada a la universitat és sinònim de pèrdua de llibertat, objectivitat i qualitat? Els rànkings d'universitats a nivell mundial estan dominats per l'educació anglosaxona, americana i anglesa principalment. Quina lliçó podem aprendre a casa nostra?*
* tenint en compte que el nivell de recerca biomèdica a Catalunya és alta i de nivell.
3a reflexió) La sanitat i la presència privada
La salut és un altre pilar de la provincia. Tot just finalitzades les eleccions de la província, on novament ha guanyat l'Alison Redford amb el partit conservador liberal, el PN -Progressive Conservative-, (n'hi ha un de més conservador, el "Wild Rose" que té com a feu i molts vots a Calgary, el Texes canadenc).
L'educació i la sanitat (pràcticament gratuites) han estat les dues potes delsprogrames de tots els partits. I "to the parrot"!: diuen per aqui que la Redford apunta per presidenciable a les generals.
Alberta, i particularment Edmonton, aposta decididament per l'assistència sanitària i la recerca, principalment oncològica. Pràcticament els malalts de càncer de les provincies dels voltants venen aquí pels tractaments oncològics que hi ha, juntament amb la investigació en aquesta malaltia (com sempre, els recursos no són només estatals, aquí la participació privada és molt important).
Per primer cop, igual que a la resta de provincies del Canadà, de les 22.000 persones que van morir al 2010-2011, el 30% ha estat de càncer (la primera causa, seguida de les malalties coronàries i infarts, com a segona i tercera respectivament).
Reflexió:
Pot la iniciativa privada ('donors') ser una peça fonamental en el desenvolupament de la recerca a la ciència mèdica? Per què no és així arréu?
4ª reflexió) El turisme
De nou insistir que la costa West no té res a veure amb l'East. Aquí tothom, i vol dir tothom, pels Nadals o febrer-març, marxen a gaudir d'1 setmana a un lloc que els doni sol i pau. Patir un hivern de 6/7 mesos d'extrem fred fa que la vitamina D i l'estat d'ànim decaigui. Per això totes les families hi destinen un pressupost l'any a anar-se'n als seus principals llocs destí per preu i oferta: Mèxic (nº 1), Costa Rica, República Dominicana, Hawai i d'altres illes caribenyes. Això és quasi sagrat.
Els canadencs d'aquest provincia tenen 3 setmanes l'any de vacances i se les reparteixen entre el Carib i l'esquí de montanya a l'hivern (les montanyes rocoses són espectaculars i tenen els millors equipaments i paisatges per gaudir-ho com ara Banff, Jasper, Yoho, Lake Louise i mil llocs) i a l'estiu "la caravana". Aquest pais és espectacular i impactant en quan a natura. Les families van a l'estiu amb la caravana, camping o bungalows per a fer fishing (els hi fascina), natura i barbacues!.
Tothom coneix Barcelona, els hi agradaria molt visitar-la però ningú té intenció de fer-ho. Per preu, llunyanía, ofertes de sol molt competitives al Carib i a menys de 6 hores de casa seva.
Reflexió:
Podem ser oferta turística per un públic amb poder adquisitiu?, pot ser l'oferta sol-cultura un bon recurs per ells?, per què no estem a la llista de països a visitar?, per què sempre que es propossen anar a Europa, si ho fan, és per 1 cop a la vida i visitar al màxim de ciutats europees d'un sol cop? Barcelona i Catalunya pot ser oferta "exclusiva"? què podem oferir per aconseguir una motivació turística?
Bé, ara haig de marxar que m'he engrescat a escriure i no puc continuar. No sé si publicaré més o no però no patiu, en quan ho faci, us ho faré saber.
Gràcies per seguir-me. Ja tinc ganes de veure-us i "patir" la calor del Mediterrani desprès de "gaudir" de temperatures de -21 i -31 sota zero.
Un petó i fins aviat.
Rosa
