Sortida el 16, parada 17 i 18 a Montreal i arribada a Edmonton el 18 tard, francament tard. Aquest viatge tant fraccionat ha estat una apallissada, especialment per l'equip, que tot just han passat 3 dies i estan d'un humor... que ni jo en els meus millors moments.
Doncs bé, curiositats (encara que siguin poques i petites):
Aterrem a Montreal i patim 2h per poder entrar al país i confirmar els visats, això sí, tot rodat, cada funcionari és eficient en extrem. Tots sabien què havien de fer i a on derivar els següents pases pel newcomer. Aquest pas és important donat que, tot i comptar amb els visats de la "superembassy" a França, fins que no estàs al pais, il n'y a rien à dire.
Estant en aquest ciutat, comencem a veure que tot està extremadament preparat per la repoblació. Ni una sola aglomeració enlloc (la penya està de vacances però us asseguro que l'inmigrant no en fa). Tots els serveis que hem visitat del pais estan plenament organitzats, tractament personanitzat i humà (vam voler adelantar la petició d'ID per treballar al país i no haver d'esperar en arribar a la província d'Alberta per fer-ho i guanyar dies. Vaig oblidar signar el formulari i ens van avisar al cap de 2h per mail perque tornèssim per signar, van retardar la seva hora de sortida de la feina i tot, tot, amb un somriure esplèndid).
Que els racoons estàn domesticats per la gent és un fet contrastat (mireu a sota els bitxos a Montreal a on gamben per la muntanya menjant amb total normalitat patatones Lays). Però es que fins i tot ells volen ser civilitzats!!
Marxem cap a Edmonton i a l'avió m'agafa una acolloniment important en veure el perfil de passatgers: tots tenen aspecte del Texes dur, tal com em van avisar. A mesura que avança el vol (i les seves 4h30m desde Montreal), m'adono que podriem ser a qualsevol lloc dels Estats Units però... NOOOOO, aquí parlen tranquil.la i educadament, el sotscap de la tripulació d'Air Canadà ens va venir a donar la mà i animar-nos a tots dos al finalitzar el vol en enterar-se'n que anàvem a viure un temps a Edmonton; la bossa que vàrem perdre a l'hotel de Montreal es va trobar gràcies al seguiment continua de la meva amiga canadenca Lyne, un sol per cert, i que me l'ha fet arribar a Edmonton sense cap càrrec, i més anècdotes que tots just explicaré però que fa que estem al.lucinant.
La visita de l'escola pública, que va ser totalment improvitzada per nosaltres, pareil. Ens obren la porta (tancada doncs són de vacances i està només la secretaria), ens até, ens fa la visita corresponent i ens dona més documentació, tot això amb un temple fantàstic i el caliu just i imprescindible, tampoc a la "llatina", perque la peque se senti com cal.
collonut!!!
Edmonton, com li diuen molt canadencs "Edmonoton" (per la monotonía), és una ciutat com a mínim interessant d'analitzar, i ja us aniré fent cinc cèntims properament. Per descomptat, encara em queden temes: com és que tenen una UofA (Universitat d'Alberta) en el 75 del rànking mundial, per què es tan rica l'economia de la regió (la riquesa d'Alberta), la rivalitat extrema que té amb Calgary, la eterna demora en construir el tren de conexió entre ambdues ciutats, per què a Alberta es paguen menys impostos que a la resta del país, i moltes més curiositats i coses d'arréu, potser testimonials inclosos. Ja veurem.
Això sí, ja us aviso que aquí no es mamen el dit, que són rics, acollidors però fins i tot un bon banc per prendre la fresca té el seu moment per a ser explotat. Mireu sino les proves a sota.
Marxo a dormir que no tinc el cos encara molt acostumat a aquest canvis d'horari.
Petons a tots! Rosa
entrada a Montreal desprès del vol
els racoons a peu del Montroyal
el banc a la Universitat d'Alberta: seu i "relaxa't"
Esto pinta bien! Manda fotos de la casa y de la familia. Que tal el ingles? Cuando empieza Eduardo?
ResponElimina