Avui he estat a 53 països

Hola seguidors,

Com molts de vosaltres ja sabéu, estem residint en una caseta que forma part d'un lloc residencial per a families d'estudiants de la Universitat d'Alberta, anomenat MICHENER PARK 5 cèntims.

Aquesta Universitat (encara està pendent el capítol especial de la mateixa però voldria entrevistar-me amb l'equip de comunicació del lloc, si és possible) és la 4ta dins el rànking canadenc, 18 facultats, té 38.000 estudiants dels quals 4.000 són internacionals (undergaduates, graduates i màsters i finalment short-term studies). (1 minut sobre UofA)

Per tant, prop d'un 11% del seus estudiants són internacionals. Aquest és un factor clau per aquesta universitat i també per a la ciutat, Edmonton, ja que a més del petroli i la tecnología, aquest és el tercer motor de la ciutat (a més del recursos que generen per a la ciutat, els estudiants internacionals paguen el doble que els canadencs per a qualsevol matricula; com a contraprestació, entre d'altres, l'estudiant internacional té coberta la seguretat -health care- des del primer dia que arriba).

Hem anat parlant amb estudiants doctorants internacionals i, davant la nostra sorpresa de no veure ni percebre estudiants europeus (http://www.studyincanada.ualberta.ca/StudyAtUAlberta.aspx) i per contra, detectar un enorme (quan dic enorme és inmens) nombre de xinesos, iranis i hindús, ens confirmen que aquesta Universitat orienta gran part del seu marketing cap a la captació d'estudiants internacionals dels continents asiàtic i africà especialment.

Però escolteu: qui els hi paga tot això?

A poc a poc introduint-nos en el sistema, anem veient i contrastant que els habitants de Michener Park (recordem que és un petit micromón representat per 53 paisos mitjançant les seves 350 families que hi viuen en el seu interior) són estudiants doctorants, master o undergraduate a qui els seus estats, principalment, els envia desde els seus paisos per anar-se a formar al Canadá (pais també econòmicament més accesible que d'altres).

Aqui hi venen amb les seves dones i fills (molts veïns nostres han tingut 1 o 2 fills precisament aquí), tenen cotxe (desde de gamma mitja i baixa) i fan la vida social que les seves cultures (i religions) els perment. Sento dir-ho però aquest indicador és clau per entendre perquè no és dilueixen les fronteres ni en aquest micromón com és Michener Park.

Desde que hi sóc aquí he pogut saludar-me i parlar amb xinesos, haitians, mexicans, pakistanis, koreans i poca cosa més. Amb tota la resta no he pogut mantindre contacte directe encara, per manca de temps o bé perque es  mantenen, i això és cert, literalment tancats a casa, tant ells com elles. Hi ha poc moviment habitualment pel carrer. Ara bé, la canalla està tot el día jugant (molt sovint sense pares) pels parcs i jardins que ens envolten i ja les nenes han fet força amistat amb nanos d'Haití, Nigeria, Pakistàn i Mèxic. És un plaer que puguin gaudir d'aquests moments amb ells sense importa'ls-hi literalment res més que jugar, fins i tot amb la barrera de la llengua.

Aquests nens han vingut amb els seus pares sense saber gens d'anglès, i en un any tots el parlen de forma nadiva, és impressionant veure nens de tot arréu amb un anglès 100%. Acostumen a anar a escoles properes al complex plenes de nens immigrants i a on no hi ha pressió escolar en cap dels sentits. El cert és que no sabem quin nivell tenen (hem sentit de tot) però tot flueix.

Tornant a MICHENER PARK, http://www.residence.ualberta.ca/OurResidences/SecondYearStudents/MichenerPark.aspx) es tracta d'un complex per a 350 families i està orientat exclusivament aquest públic familiar. Per descomptat la Universitat té molts més apartaments i pisos per acollir a aquells 4.000 estudiants, que li supossen una importantíssima xifra de $ al cap de l'any.

Quan vàrem veure per primer cop l'espai en el mes d'agost, ens vàren quedar impressionats pel lloc, la seva arquitectura  ideada (parlem dels anys 70/80) ja que són móduls residencials a on cadascun té el seu jardi interior amb parc infantil inclòs) -sento no poder adjuntar el plànol però no el tinc digitalizat- amb multiserveis comunitaris (laundry, gimnàs, sala d'estudi, sala per a fer trobades i festes grupals, etc-,). Al cap dels dies, ens vàrem adonar que realment allò era un lloc interessantísim per a fer deducions més profundes.

350 families vingudes d'arréu del món, 53 paisos representats d'Africa, Asia i Sudamèrica són el principals benefactors d'aquesta idea comunitària.

Avui ja no aprofondeixo en més temes, que per descomptat donen de sí i molt, i tan sols us adjunto imatges del día de LA DESFILADA DE LES NACIONS (PARADE OF NATIONS), que hem celebrat a Michener Park. Es tracta d'una jornada dedicada als i pels residents a on es mostra de quin país són, quines tradicions hi predominen i alçar la bandera al sò de l'himne sonant a la vegada.

Ha estat un día molt impactant, a mi personalment m'ha impressionat poder estar amb "companys" d'Eritrea, Ghana, Tanzania, Haiti, Korea, Uganda, i tants d'altres paisos que venen aqui segurament per poder construir un futur millor allà.

Us deixo una petita mostra del dia i especialment dels nens, amb vestits regionals, que són el futur de tots aquests països, molts d'ells fora de la llista d'autosuficiència mínima. Són fills de l'enyorada prosperitat.

Malhauradament, a Espanya no l'ha representat ningú.

Un petó i fins aviat,

ROSA

Veines de Korea amb els seus vestits

La Joyce i la Laura d'Haiti, sempre rient

No sé ara si és Korea, Malaysa o Indonesia

Pakistán preparadíssim



Libia també present