Lest we forget (per tal que no oblidem)Un dia en que es recorden tots els soldats canadencs caiguts, homes i dones, a la 1a i 2a Guerres Mundials, la guerra de Korea i totes les misions de pau (Afganistan la darrera). Aquest dia també és el moment en el que els canadencs fan donatius per a tots els veterans de guerra i per a recordar la importància de la pau i la llibertat.
Així és com defineixen ells mateixos el seu particular Remembrance day, doncs cal recordar que és una data especial per a tots els països de la Commonwealth (Australia, Canadà, Barbados, Bermuda, India, Kenia, Illes Mauricio, Nova Zelanda, UK i Irlanda del Nord) (4 dades).
116.000 soldats canadencs van morir en aquestes tres guerres. En els últims nou anys n'han mort al voltant de 180 canadencs (uns 160 militars, i la resta civils) a l'Afganistàn. Per tant, això encara no s'ha acabat.
Des de fa dues setmanes (just desprès de Halloween) anàvem veient 'poppies' (roselles en català, amapolas en castellà) vermelles en totes les "solapes" dels abrics i anoraks de tothom, presència de guardioles explicatives a totes, totes, totes les botigues i punts de tràfic de la ciutat.
La setmana abans del Remembrance day és anomenada la "Setmana dels Veterans", en què s'honora als que han servit el Canadà i les seves causes de guerra i la pau. Per això, l'agenda dels veterans és plena de trobades i moments en que es recorda el per què de tot plegat (p.e. a les escoles estaven previstes el día abans de l'11 -que per descomptat és festiu nacional- la visita de soldats veterans que explicàven, en positiu, la importància de la pau i les conseqüències de la guerra, com han viscut les seves personals experiències i com és la seva vida ara).
Totes aquestes "poppies" han estat aconseguides realitzant un donatiu de qualsevol xifra, que va directament destinat a sufragar els ajuts pels veterans de guerra que, degut a la seva participació, necessiten del recolçament econòmic de la societat civil.
La simbolització (la poppy de marres) d'aquest dia es una rosella vermella, perquè molts dels soldats que van caure a la 1a guerra mundial van ser enterrats en camps dels Països Baixos, on creixerien milers de roselles vermelles. Aquesta tradició del Remembrance Day neix l'11 de novembre de l'any 1919, un any just desprès de l'Armistici, document que signava la pau desprès d'aquella guerra.
Des d'aleshores, cada 11 de novembre (a Canadà canviarien l'any 1931 la celebració del Thanksgiving -que ara es celebra a l'octubre- perquè queia per les mateixes dates, per tal que el Remembrance day tingués el seu propi espai temporal de recordatori), a les 11 del mati es fan 2 minuts de silenci en record de tots els soldats canadencs caiguts per la pau a les guerres ja contemporànies. Aquest moment de silenci va ser instaurat pel rei George V d'Anglaterra, que recordem que era també el rei de Canadà.
Remembrance day és el moment en que es conmemora i dona les gràcies per tots els que han protegit a Canadà per la llibertat.
La coordinació de tots els àmbits i rutines diàries amb aquest dia és aclaparador. Escoles, persones, autobusos, ràdios... tots difonen el missatge: LEST WE FORGET
Afortunadament, divendres passat, dia 11 de novembre, vam poder assistir a un acte a Edmonton (la cerimònia principal es celebra a Ottawa, la capital, on participen unes 10.000 persones cada any; a cada capital de província hi ha una petita rèplica). Va ser emocionant, frepant, meticulosament organitzant, sincronitzat i escenificat. Amb l'assistència d'unes 1.500 persones al pavelló d'esports de la Universitat d'Alberta, i amb puntualitat britànica, l'acte va començar a les 10:20 am. El públic, respectuós amb la gravetat de l'acte. Representats de tots el cossos de l'exèrcit canadenc (marines, terra, aire i policia montada al Canadà, que també és un cos militar) van formar i marxar marcialment. Quatre soldats, de cadascun d'aquests cossos, van vetllar les quatre cantonades d'una rèplica del monument al soldat desconegut, TOTALMENT IMMOBILS durant una hora. Un regiment de gaiters escocesos va marxar al so de les gaites, tot sincronitzat fins que van tocar les 11 en punt (de l'11 del 11 de l'any 11, recordeu), i es va fer el silenci, només trencat de nou pel so d'una gaita (literalment "el gallina de piel", com va dir aquell). Els moments més durs, quan les filles i la vídua d'un soldat mort a l'Afganistan van fer una ofrena floral.
He estat cercant quina xifra s'ha recaudat per aquestes dates i no he vist res de res publicat. Seguirem intentant-ho.
Bona nit i fins aviat (el proper blog us demanaré un consell).
Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada