A Zombieland...

Hola penya,

Això és per cagar-s'hi.
Sí, tal com sona, que és més clar.

Ja estàvem avisats i vàrem seguir el temps el darrer any però estàvem tenint un hivern tant bó... (no era normal). Pensàvem que ja no vindria, però aquí sempre acaba arribant el fred. L'apunt positiu és que estarem uns dies hivernant, però ja no seran el 4 mesos de l'any passat (que diuen que va ser terrible).

Ara fa uns tres dies que ja vaig anar deixant la meva "cagadeta" particular a fb sobre el temps, però ara, per suggeriment del meu amic Joaquim que em demana un blog sobre el tema, doncs m'he animat a escriure una mica. Potser em repeteixo perque ja vaig avançar alguna cosa fa més o menys 3 mesos als blogs  "No me reiré nunca más de..." i el "Ready?".

El contexte és el següent:

El nostre consultadíssim amic The Weather Network (aquí van les temperatures d'avui), a qui consultem moltes vegades al día (especialment a l'aplicació de l'iphone), ens va explicant al minut com anem de temps. És flipant, ara entenc la devoció que tenen els canadencs amb el temps, és la seva locomotora i per això tenen un completíssim canal de TV 24 hores, ràdios i seccions top 10 news als diaris.

Doncs bé, diumenge 15 de gener, ens avisa que "per cortesía" (literalment) d'una tempesta àrtica, tindríem uns 7 o 8 dies de fred extrem. La curva desde dilluns fins avui ha estat de -23º, -26º, -30º. Ahir va ser el pitjor dia. És important, quan consultes el temps, fixar-se en el "feel like" o sensació de fred. També li diuen windchill. Portem 2 dies amb -37º, -38º i abans d'ahir a la nit, el wind chill va arribar a -41ºC.

Aquell vespre -segons els diaris de l'endemà, va ser el día més fred dels darrers 4 anys- jo sortia de la universitat (21h) i mentre intentava arribar al metro cap a casa gairebé em cremo (congelo) les mans. Us ho juro!!!!!, em vaig treure els guants 3 minuts per buscar el telèfon i me les vaig cremar, pensava que acabaria a l'hospital, però a poc a poc van tornar a reaccionar!!!

Sembla que diumenge la cosa ja millorarà. Però què us puc dir de com és la vida aquí amb el fred? poca cosa més que 3 idees:

1) Tot està preparadíssim per aquest temps de fred i tempestes, i hi trobes àmplia informació de l'estat i al
                minut.
2) Res s'atura: ni les escoles, ni les feines ni les activitats de lleure (bé, aquest cop, com més endavant
               dic, alguns autobusos escolars sí que s'han parat).
3) La consigna és: menja, abriga't i cobreix-te. Imprescindible

La provincia d'Alberta és freda, però Edmonton en particular encara més, perque està molt al nord.
Per descomptat que els territoris del nord (The Northwest Territories), Nunavut (territori, que no provincia, creat "com a reserva pels inuit" -ja tractarem aquest tema ben aviat perque és força interessant- o Yukon, són encara molt més freds. L'altra dia una professora de l'escola em deia que aquí a Edmonton els nens no surten a jugar al pati quan les temperatures són extremes. Però què es considera temperatura extrema? Doncs a partir de -23º. O sigui, que -22ºC no és temperatura extrema i als nens els treuen a jugar com si res!!!!!! Però encara més, a Yellowknife (a Northwest T) els nens surten a fora a -40 i tampoc no els passa res. Tot és acostumar-s'hi.

Per tant aquí la vida NO s'atura. Ara bé, quan hi ha molt wind chill (vent) és una altra cosa, perque gairebé no es pot respirar.

La ciutat, com dic, està preparadíssima. Jo mai he vist tanta calma i tranquil·litat davant d'una alerta metereològica. De fet no és alerta, passa bastant desapercebuda perquè hi estan acostumats. Res de pànic.

Les escoles segueixen funcionant amb tota normalitat, tot i que ahir, a -28º (però windchill de -35º) alguns autobusos escolars d'aquests grocs de les pel·lícules no han sortit pel perill que el motor es congeli: Però les escoles obertes! O sigui, que si vius lluny i has d'agafar l'autobús per anar al cole, festa (fes-te f..).

Quan vaig arribar pels voltants d'agost, em vaig deprimir una mica al veure que els únics ocells dels voltants eren corbs i garses ("The birds -A. Hitchcock-). Estan clacant tot el día i més sols que mussols. Ara ho entenc, són les úniques bèsties d'aquesta ciutat pre-àrtica que soporten  el fred.

El metro (editat a l'anterior blog) té calefacció per tot arreu,  als sostres, amb sortides d'aire calent, i les parades d'autobusos estan cobertes.

Molta gent marxa un cop a l'hivern a la recerca del sol (als nadals, al febrer o al març) ja que la vitamina D escaseja amb un hivern tan llarg  (els nens els hem de donar suplement vitamínic (The sunshine in a drop) ). Pels canadencs el principal destí és el Carib (on hi han moltíssims interessos econòmics d'aquest país). Repassant destinacions i ofertes al diaris, veiem que entre els més anomenats estan Mèxic, Hawai, Rep. Dominicana (7 dies tot inclòs per 425$/persona, un txollo!), California, etc.,

A les 4 p.m. ja és de nit, però al menys la ciutat és força assolellada, i això alegra (que no compensa) el fred.

Els comerços i supermercats, inclosos centres comercials, estan oberts fins tard ininterrompudament, també els caps de setmana (tot i que dissabte tanquen a les 6 pm i diumenge a les 5pm). Són les virtuts de ser comercialment lliures, i triar, unilateralment, quan vols treballar.

Tot i que la gent condueix molt a poc a poc i amb molt de respecte per als altres conductors, accidents de trànsit també n'hi ha, com a tot arréu, a les autopistes i al centre de la ciutat, i més quan neva i glaça. Els cotxes (fins hi tot a l'estiu) sempre es paren uns metres abans de fer una corva o girar en una cruïlla, i no encaren mai el vianant que està travessant, per exemple. L'explicació és que si un altre cotxe et pica pel darrera i degut al gel del terra patines i t'emportes el vianant, la culpa és teva. Per això mateix, també frenen i s'aturen 10 o 15 metres abans d'arribar al pas de vianants si veuen que algú vol travessar, perquè mai saben quan metres trigaran en aturar-se. El més curiós és que aquests costums els mantenen a l'estiu, quan desapareix el perill de gel.

Tots els aparcaments coberts i alguns de descoberts porten endolls a la paret o a bigues situades al terra, perque cada cotxe endolli un cable que va a una graella que porten els cotxes sota el motor. Diuen que si baixa molt la temperatura els líquids del motor es poden glaçar i el motor no arrenca. Nosaltres hem posat el ditxós cable cada dia, però malgrat la precaució avui la bateria ha dit prou i el cotxe no s'ha engegat. Ara no tenim el cotxe operatiu, la qual cosa és collonuda amb aquest fred de Cal Deu!
Les vestimentes són tremendes, són l'antidot de la luxúria, com dic sovint, doncs no es veuen més que el nas i els ulls. A aquestes temperatures t'és ben bé igual el vestuari, l'important: NO FRED!. 
El cotó és terrible, no abriga, ben al contrari, ajuda a tenir més fred perquè no aïlla. Així que res de texans ni similars. Jo em preguntava per què tothom va en xandal, doncs perque és fibra i abriga molt més. Jo ja m'he passat, tot el día vaig de xandalera!!! (soc una juani!).

Els nens surten al pati de l'escola amb mono d'esquiar preparat per -40º, underpants a sota de la roba habitual i amb el 'tuque' (pronunciat 'tuc'), que és el barret de llana pel fred típic d'aquestes terres. Els grans també anem amb unders i portem, si cal, pantalons impermeables.

L'alimentació sempre calòrica perque el cos no resistiría aquest temps. Important: molta llegum, proteina (si pot ser vermella de tant en tant) o peix, hidrats i molts  líquids (antiox).

En resum: això és la ciutat dels ZOMBIES al carrer


El proper blog anirà del projecte del macrooleoducte Alberta-Texas que no ha aprobat l'Obama per pressions ecologistes (però que es farà, si no ja veureu passades les eleccions nordamericanes).

Fins aviat companys!

ROSA